El que volia i m'hagués agradat dir es això:
Aquesta exposició l’he titulat MOMENTS per que de moments n’hi ha de grans, de petits i de tots colors.
Quan vaig començar a pintar (ara fa més de 10 anys) buscaba una manera personal de fer-ho. Feia petites composicions amb pètals, fulles i flors seques. Després vaig experimentar amb textures, vaig plantar els pètals, pintar llàgrimes de pintura, pintar paraules, ornaments. Ara estic pintant fils (m’agrada la sensació de fragilitat i lleugeresa dels fils).
Quan em pregunten que pinto, dic que pinto paisatges, de fet a mi em sugegereixen paisatges que són personals o emocionals. Ténen profunditat on sembla que les paraules, els pètals i les paraules hi flotin.
No són pìntures estàtiques. Tampoc expliquen rés concret, més aviat suggereixen.
Ténen una lectura oberta, sempre he trobat interessant que en la forma de les taques algú hi vegi representada una persona, objectes i coses, que jo en cap moment no he creat intencionadament. La meva pintura es pot explicar en 4 paraules: textura, color, traç i contrast. Amb això vull dir que poden ser subtils, delicades, dolçes i controlades però també fruit de l’atzar, amb gruix i contundents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada